Exposició col•lectiva d’escultures i dibuixos
Sales del Tinellet. Palau Requesens
28 de maig – 26 de juny de 1997
Idea: Marta Darder
Coordinació: Marta Darder i Jordi Vila i Colldeforns
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Col•laboradors: Albert Corbeto, Gisela Ripoll
Agraïments: Eduard Ripoll Perelló
Disseny del catàleg: Judith Corominas
DL: B-24955-1997
Artistes participants:
Xavier ALCALDE, dibuix
Josep ALEGRE, escultura
Xavier ALTIMIRAS, dibuix i escultura
José Antonio ARES, escultura
Felix ATMETLLA, escultura
Lluís CERA, escultura
Jordi COLLDEFORNS, escultura
Judith COROMINAS, escultura
Marta DARDER, escultura
Jaume DE CORDOBA, dibuix i escultura
Verónica DE NOGALES, dibuix i escultura
Javier LOZANO, dibuix i escultura
Alex MASALLES, escultura
Pere MON, dibuix
Marta MOREU, escultura
Rebeca MUNOZ, escultura
Emmanuel PECCHIOLI, escultura
Mercè RIBA, escultura
Teresa RIBA, escultura
Efraim RODRIGUEZ, escultura
Ellen SHADE, escultura
Jaume VALLVERDU, escultura
Silvia VILASECA, escultura
Sota el patrocini de:
GENERALITAT DE CATALUNYA
AJUNTAMENT DE BARCELONA
MARQUÉS DEL PEDROSO DE LARA
FUNDACIÓN RAMÓN ARECES
De corpore, és la primera exposició organitzada per la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, dins d’un gran nombre d’activitats de tipus intel•lectual vers el seu tricentenari.
Com a institució cultural i d’alt nivell científic, l’Acadèmia, que l’any 2000 complirà els seus tres-cents anys, desitja relacionar-se d’una forma dinamica amb les manifestacions culturals de la ciutat de Barcelona. Les seves instal•lacions, dins d’un magnífic edifici historic al cor de la ciutat, són un marc excel•lent per desenvolupar aquesta tasca.
“El Tinellet”, la sala baix medieval, amb voltes catalanes i protegida pel mur de la muralla romana, recull l’exposició De corpore que respon a un dels objectius de la Reial Acadèmia de Bones Lletres: recolzar els joves -en aquest cas creadors artístics- en la difícil tasca de donar a conèixer el seu treball. Cal tenir en compte el Janus del temps: els nostres museus conserven allò que es feu al passat; també hem de mirar al futur en les obres dels que arribaran a la maduresa en la primera meitat del segle XXI. La majoria d’obres exposades, escultures i dibuixos, s’articulen entorn a un únic tema: el cos.
L’estudi del cos humà ha estat sempre un dels subjectes essencials en l’art, al llarg de la història, especialment en l’escultura. El cos com a expressió realista o abstracta, és la mostra d’una imaginació creadora. Les obres de l’exposició De corpore, són, per tant, una manifestació més de la cultura i esdevenen així un fenomen, no tan sols artístic sinó també social i espiritual.
L’escultura com és sabut, dins del llarg i complex procés de constitució i diversificació de les societats humanes, és una de les primeres arts de la humanitat des de fa més de 30.000 anys.
Amb aquesta mostra d’obres d’art sobre el cos, es destaca, com ja expressaven grecs i romans a través de les paraules de Lucreci, entre d’altres, que el cos i l’ànima són els dos elements indispensables en el desenvolupament de la vida.
Prof. Eduard Ripoll i Perelló
President de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
Cita:
Denique corporis atque animi uiuata potestas inter se coniuncta ualent uitaque fruuntur; nec sine corpore enim uitalis edere motus sola potest animi per se natura nec autem cassum anima corpus durare et sensibus uti.
Scilicet auolsus radicibus ut nequit ullam dispicere ipse oculus rem seorsum corpore toto, sic anima atque animus per se nil posse uidetur.
Les facultats vitals, en fi, del cos i l’ànim sols tenen força i vida si van entrelligades: sense cos, no pot pas la natura de l’ànim produir el moviment de vida, i, privat d’ànima, el cos tampoc no pot durar ni ser sensible.
Com l’ull, per ell mateix, desarrelat i al marge del cos sencer, no hi veu, així tampoc no sembla que tinguin facultats, tots sols, l’ànima i l’ànim.
Lucreci, De natura rerum, 3. 558-565 Traducció de Jordi Cornudella
De corpore
Tots els cossos de la terra, tant animats com inanimats, tenen volum, forma i estructura. En ells, matèria i energia es conformen i s’uneixen. Uns cossos són de fibra vegetal, altres de sang, vísceres, carn o ossos, uns altres de sorra, fang o roca, o de ferro, bronze o acer. Des de l’antiguitat, els cossos es conformen per aigua, aire, terra i foc. Són un microcosmos a imatge de la mare terra.
Els diversos elements dels cossos mostren entre ells infinites diferències i semblances. Les parts dels cossos són en el tot i el tot és en les parts.
Les formes són una repetició infinita de canvis i fluctuacions.
El cos humà és aquell que clou l’energia de les nostres entitats. De fang ens construí Hefest i entre Prometeu i Pandora els déus ens transmeteren els trets terrenals. Com exposa Lucreci, cos i ànima són indivisibles. En la forma no es llegeix només la figura, la pell, sino que, tal com diu el Germà de Catul també hi traspúa la sensibilitat, la vida: contemplant la forma quieta en sentim la respiració i el moviment.
En el cos s’emmirallen l’abstracció i la geometria. La seva estructura radica en la construcció.
De l’interior a l’exterior es forma una figura i de l’exterior a l’interior s’extreu la imatge cercada. En el fang (en el guix o en la cera) s’aixeca la imaginació, en la pedra (o en la fusta o en el sabó) s’allibera, en el ferro (en l’acer o en el coure) s’edifica.
Marta Darder