Cansades que l’art només ens reconegui com a muses

Si la Marta fos un home i es dediqués professionalment al futbol, probablement tindria molt més reconeixement del que avui té. Però la Marta és poetArtista, i, com a la immensa majoria de dones artistes, li manca un reconeixement proporcional a la seva trajectòria.

Les facultats de Belles Arts són plenes de dones i en quasi totes les disciplines artístiques elles són majoria. Partint, doncs, de la premissa que hi ha més artistes dones, costa entendre que elles segueixen exposant menys, venent menys i fent-ho per menor remuneració.

En un sector on la conciliació és encara més costosa de l’habitual, la precarietat sovint les condueix a l’abandonament i, aleshores, hi perd tothom. Perdem l’oportunitat de l’expressió artística de més de la meitat de la població: les dones. I correm el risc que l’art contemporani que avui es crea sigui per a les futures generacions un art esculpit, majoritàriament, “per ells”. Patró que s’ha anat repetint al llarg de la història.

Perquè sí, hem estat enganyats: els i les artistes no poden permetre’s treballar sempre “per amor a l’art”.

Segons l’informe ‘Les dones i la cultura 2024’ del Departament de Cultura, aquest sector és estructuralment precari i la presència d’artistes dones disminueix dràsticament amb l’edat. També s’ha confirmat que el 55,7% de les artistes ingressa menys de 8.000€ anuals i només el 6% pot pagar regularment la quota de la Seguretat Social (Fundación AISGE, 2024).

Davant d’aquesta realitat (que erròniament sovint s’assumeix com a inevitable) va néixer Fundació Úniques amb l’objectiu de promoure les dones artistes contemporànies que viuen i treballen als Països Catalans.

L’entitat, que és eina de consolidació, professionalització i internacionalització per a les creadores, va ser fundada per l’artista Adela Beltran i en Manel Vallet, un matrimoni compromès amb el col·leccionisme equitatiu. Des de fa dos anys es pot visitar al seu centre expositiu, al carrer Magdalenes, 2, Barcelona; l’Espai Magdalenes.

Després de sis exposicions a aquest espai, Fundació Úniques estrena ara la seva setena mostra coral amb 9 artistes del territori: obreu eD. Bacanal de mots i sons. Amb cura, com sempre, de la transgeneracionalitat i, per primer cop, centrada en una disciplina minoritzada: la poesia experimental.

Comissariada per la poetArtista i doctora Marta Darder, l’exposició s’inaugura el 14 de març. Darder posa el focus en la llengua com a revolta, fent servir els mots com si fossin fang per fer “saltar pels aires” les normes establertes a través de l’obra de creadores com Catalina Girona, Mònica de Dalmau, Montse Aloy, Núria Martínez-Vernis, Lola Miquel, Mari Chordà, Josefa Tolrà i la mateixa Marta Darder.

L’exposició, que forma part del Festival Barcelona Poesia, es podrà visitar fins al 16 de maig per descobrir el ductus i el ludus(el camí i el joc) de crear noves maneres de relacionar-nos amb la comunicació verbal, sonora i visual. Una aposta que s’emmarca en un context en què, tant des de l’àmbit públic com des del privat, s’està treballant per saldar el deute històric que ha deixat les dones als marges de les col·leccions. Cal reconèixer aquesta obligació que ja estan assumint grans institucions alhora que impulsar que la ciutadania esdevinguem prescr

La visibilitat és el primer pas; la professionalització és el camí.

iptors de dones artistes. Reconèixer la seva pràctica, comprar la seva obra, omplir espais d’art equitatius…La Marta, futbolista amateur i poetArtista professional, no és un exemple abstracte, és la Marta Darder; comissària de obreu eD. Bacanal demotsisons. Celebrar l’exposició que ha curat la Fundació Úniques és un acte d’amor a la poesia alhora que de justícia pels drets culturals. Garantir la dignificació de les creadores és una responsabilitat política i social que ens interpel·la a tots; perquè estem cansades que l’art només ens reconegui com a muses.

Article d’ @estel.lafer a @jornalpuntcat 

Gràcies!💥💥💥 

(The beginning: “If Marta were a man and played football professionally, she would probably have much more recognition than she has today. But Marta is a poetArtist, and, like the vast majority of female artists, she lacks recognition proportional to her career.”)

sobre l’exposició “obreu eD. Bacanal de mots i sons” a cura de Marta Darder amb les poetArtistes Ester Xargay, Catalina Girona, Josefa Tolrà, Núria Martínez-Vernis, Mari Chordà, Mònica de Dalmau, Lola Miquel, Montserrat Aloy i Marta Darder a la Fundació Úniques.

@estel.lafer @fundaciouniques.art @monicadedalmau @nuriamartinezvernis @cantireta_ @catacatgirl #marichordà@esterxargay @lola.miquelabella @josefatolra @martadarderlisson @estel.lafer