POEMES DE COLOR A L’ESPAI

Al Petit llibre del tè d’Okakura Kakuzo llegim una faula taoista en què només hi ha una persona que pot fer sonar una arpa. Traduït a la creació artística entenc que en cada circumstància només hi ha un creador per a cada espectador; és a dir que l’obra d’art no serà mai percebuda de la mateixa manera per cadascú. L’artista troba una idea creativa i la tradueix, la realitza. L’espectador se la fa seva i la interpreta.

Els artistes que escriuen en els seus quadres, no ho fan per explicar l’obra. Generalment l’escriptura, els signes, les incisions, les grafies, pertanyen a la pintura, són part de la pintura, del concepte mateix de l’obra d’art; mentre uns integren matèria en el quadre, d’altres hi afegeixen paraules, fan que les paraules siguin pintura. La interpretació, però, serà sempre subjectiva i personal. L’escriptura, la lletra, són signes del llenguatge pictòric. Els de la Marta ens ajuden a somiar.

Pintura, técnica mixta sobre papel hecho a mano.

Palaus al cel de martadarder, pintura, técnica mixta sobre papel hecho a mano.

Amb una gran austeritat plàstica, la Marta Darder persegueix el repte de fer de cada paraula una escultura efímera, una escultura que es mou en un espai simbòlic ple de passions, de colors i de camins infinits. Cal dir que la Marta Darder és una dona? Que amb el seu art persegueix una lluita justa? Que pintar és per a ella un acte de llibertat suprema? Que el concepte de cada obra determina automàticament, gairebé sol, els mitjans tècnics necessaris per a la realització? Que finalment aquesta, la realització, pot ser fins i tot accessòria si amb el concepte ja s’ha obtingut la plenitud?

Perdre’s amb l’estri a la mà damunt d’un paper blanc i deixar-se anar. Aquesta és la filosofia artística que permet a la Marta els automatismes poètics als que ens va acostumant. Uns automatismes que recullen la memòria del cos, de la ment i de l’ànima. Al món oriental, l’artista abans de pintar entra en una fase de intensa meditació. Així obté la llibertat artística. La Marta ja és lliure: pinta i vola i ho veu tot des d’allà dalt.

La Marta Darder és filòloga i coneix el mon clàssic; vull dir que té la cultura dels savis. Però a ella li agrada dibuixar poemes de color a l’espai, perseguir l’astre invisible, llegir i escriure sense llibre, sense llibreta.