3’10». Homenatge a Camille Claudel. Marta Darder, 2012

Un autorretrat, homenatge a l’escultora Camille Claudel i a tantes dones que tot sovint hem de callar i aguantar, fins i tot renunciar a les nostres passions, per què no se’ns permet ser com som.

La mare i el germà de Camille Claudel -just després de la mort de son pare, qui l’ajudava- van tancar a l’escultora en un manicomi. Camille en ser tancada va deixar de dibuixar, de modelar i d’esculpir i no ho va reprendre mai més. Va estar engarjolada 30 anys -a petició de la mare que no volia que sortís- fins a la seva mort.


 Tinc poca parla.

El que dic
ho escric
___ als dits;

filo crits i ric.
-repic gepic
rònec renec -.

En_callat pit
escric i dic
en sord crit:

la parla penja la pensa;
la pensa colga el pit;
els crits renillen dins.

Quin deliri d’emmudir!