«l’ARTberint de Marta Darder»,

per Júlia Lull Sanz,

Bellaterra 2008.

Leer texto:  Trabajo de investigación sobre la obra de Marta Darder de Júlia Lull.

Introducció: (Pág. 2-4)

Em vaig interessar per el treball de Marta Darder a partir d’una pintura seva que em va regalar la meva mare quan vaig acabar el primer curs d’Història de l’Art. El quadre es diu “ El fil d’Ariadna”

Em va agradar i em vaig interessar per l’autora. Vaig descobrir que era una artista molt versàtil, activa i contagiosa. Vaig visitar algunes de les seves exposicions i algunes de les mostres que ella comisariava.

Quan aquesta assignatura em va donar l’ocasió de fer un treball sobre art contemporani català, no vaig tenir cap dubte: aquest podria ser el moment d’aprofundir en una artista que m’interessava.

La vaig trucar i li vaig dir que la volia conèixer per fer-li una entrevista. Ella va ser molt oberta i propera i em va rebre de seguida.

Desprès de passar una tarda molt agradable amb ella, vaig ser conscient de que era la primera vegada que treballava i comentava unes obres amb l’artista que les havia creat, això em va fer veure lo interessant que seria que a les assignatures d’art fos una pràctica comú parlar d’art amb els artistes “accessibles”. Jo vaig aprendre molt i per primera vegada vaig tenir la sensació de que l’art era una cosa viva i no museològica.

En segon lloc em va atraure el fet que Marta Darder fos una dona i en fos tan conscient com artista. Jo no anava buscant plantejaments feministes però inevitablement em vaig trobar amb la reflexió sobre les barreres que una dona te dins el món de l’art suposadament igualitari. I no sols perquè difícilment una dona pot respondre a l’estereotip de “geni” que ostenten els artistes masculins, sinó també perquè hi ha molts punts de vista, sensibilitats i percepcions que són específics de les dones i s’han estudiat poc a l’Historia de l’Art que és una història quasi exclusivament masculina.

El tercer aspecte que em va impactar va ser descobrir l’art social o relacional. A Marta Darder no li agraden les etiquetes però es reconeix com activista de l’art, diu que el que més li agrada és compartir en viu la creació i comprovar com aquesta experiència genera noves realitats. Per tant creu en la capacitat transformadora de l’art. L’art com a trobada, com a denúncia, com a festa, com a afirmació d’un grup, art de ciutadania… per últim, també em va impressionar el desig de comunicar-se realment amb el públic, que vol que sigui participatiu, crític i innovador . Marta crea com qui prepara un regal, amb un autèntic carinyo per a qui ho rebrà.

Desprès de fer-li una entrevista que jo havia preparat per tal de conèixer el seu recorregut vital i artístic, ens vam passar moltes hores parlant de la seva obra. Em va ensenyar fotografies, catàlegs, materials…i no hauríem acabat mai si no hagués arribat el seu fill Mauro, de sis anys, amb ganes de sopar i d’explicar-li coses a la seva mare.

Me’n vaig anar carregada de papers i d’idees, amb una quantitat suficient d’informació com per estar un any treballant sense parar per poder aprofundir tots els matisos de la seva obra. Desprès d’estudiar tot el material que em va donar i repassar la conversa que vam tenir, he organitzat el treball de la següent manera:

He intentat descriure i comentar una vintena d’obres i experiències artístiques que em semblen les més significatives de Marta Darder . La selecció l’he feta a partir dels comentaris que ella mateixa em va fer de la seva obra i de les que a mi m’han cridat més l’atenció. Al principi vaig seguir un ordre cronològic, però més tard vaig veure que podia agrupar-les entorn als següents eixos temàtics; malgrat alguns elements són transversals en moltes obres i podrien vertebrar, pot ser, altres classificacions. Aquest és el cas de la reflexió poètica, del jocs de llenguatge i de la voluntat de trencar límits que son sempre presents en qualsevol de les seves manifestacions artístiques.

-Accions de creació compartida, on el més important és la relació, la trobada, l’intercanvi de percepcions: el producte artístic és un significant d’aquesta relació lliure i vital . En aquest apartat comento les experiències:

Olla de grills” (2001,2002,2003… ), “n cm3 d’aigua” (2000), In somnis (2002), i De Anima (2002)

-Volum i llum, en aquest apartat analitzo les obres on Marta Darder desenvolupa amb passió la seva primera afició escultòrica. El tema principal és l’experiment, la recerca de formes, volums, materials i tècniques que converteixen en obra d’art el propi procés d’investigació:

Llum” (1998), i “Trencaclosques mundial” (Tarragona 2000, Corea 2001)

-La mirada, les mirades. Resulta recurrent en l’obra de Marta Darder la preocupació pel que la mirada pot percebre conscientment i la recerca del que jo anomenaria “les mirades perdudes”. Això fa que moltes de les seves obres tinguin com a suport la fotografia i el vídeo:

Paravents de paper” (1998) , “Les plantes de la Maria” (2001), “Fer forats al cel” (2003 ), “Sostres amb cap” (1997), “Intervenció a la Cúpula de Venus” (2002), “Mar de caps” (2005), i “Hipnos” (2005)

-Cos de dona i sensibilitat específica. Aquí comento totes aquelles intervenvencions artístiques on Marta Darder treballa el seu cos i les seves percepcions per a distingir, mostrar i reflexionar sobre la necessitat de trencar prejudicis i alliberar-nos concretament, no sols conceptualment:

“Pixa’t al llit” (1998-2001), “Peus de princesa” (2004), “Autoretrats, maternitats i famílies” ( ),” i Mirada de Venus” (2004)

-Poemes visuals. Marta Darder és també poeta i no sols escriu poesia sinó que, com he dit, la poesia està present en tota la seva obra. Aquesta artista te un munt de caligrames i petits i grans poemes visuals, dels quals n’he triat dos perquè especialment m’ha impressionat la seva intensitat significativa i evocadora, la seva capacitat de condensar mil històries en una imatge:

Una Balsa” (2001), i “Carro de petons” (2006)

En aquest treball que he titulat “L’ART-BERINT DE MARTA DARDER” (com homenatge a la seva contagiosa afició al joc de paraules i perqué he explorat la seva manera de fer art a partir i gràcies al “Fil d’Ariadna”) m’he centrat en l’obra més dinàmica i relacional de l’artista i no he pogut analitzar altres aspectes que també són molt interessants: per una part l’obra pictòrica i escultòrica de peces individuals i, per l’altra, la seva tasca com a gestora i dinamitzadora cultural (organització i cura d’exposicions, mostres col·lectives, direcció de centres culturals i activitats artístiques).

Com he assenyalat al principi la seva producció artística reclama, tant qualitativa com quantitativament, molt més temps d’estudi.

 

  1. «Laberint» de Marta Darder, sostenido por Teresa Sanz, en la expsoción retrospectiva de Marta Darder «Un grà de blat». Barcelona 2007.